L'escrit d'en Jeremias Soler a relatsencatalà Per què crec en Déu? ha suscitat un reguitzell d'apassionants comentaris i opinions que no podíem deixar de recollir aquí.
Hi ha quelcom més que el 'ser'?
Quin paper pot jugar l'argument de la navalla d'Occam en el debat teològic?
Explicarem algun dia la consciència mitjançant la neurologia quàntica?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
val, sincerament m'heu deixat alucinat, això són paraules majors!
i m'agrada la filosofia i aquest tipus de preguntes, però és que per més que m'ho plantegi, jo no sé fer tots aquests raonaments vostres tan interessants! (consti que m'acabo de llegir tot el text del Jeremies i els comentaris que hi ha)
no sé, anava a fer alguna reflexió però no tinc paraules.
vagi bé!
ixnuir/adrià
Be, m'agrada el tema i tot el què he llegit és molt interessant per mi. Jo penso que ens "enganyem" en un punt crucial: la gent no podem entendre les coses si no és que una qualsevol ha de ser necessàriament conseqüència d'una altre. Es a dir, nosaltres no podem comprendre un altre estatus que no sigui el nostre: nosaltres venim d'uns pares, que a la vegada venen d'uns altres, i aixì ad infinitum. Per aquest motiu pensem que hi ha d'haver un "origen", que, anomenem Dèu, Naturalesa, el què sigui, que ha d'èsser més gran i poderòs que nosaltres i del què som "fills", dit això no només pensant en la vessant religiosa. Jo he llegit, sense entendre del tot, teories d'alguns empìrics que parlen de moltes dimensions que no coneixem- ni podrem entendre mai, potser- i de què el temps ès simplement una facècia que ens em "inventat" per poder viure en aquestes dimensions nostres. El temps també es aixì, progressa un segon darrere un altre. Però, heu pensat que les lleis fisiques i quimiques poden ser diferents en una altra escala? Per exemple, una cinta de Moebius. Poso això perquè la cinta és facil de visualitzar i d'entendre per mi. Potser la vida del univers segueix el pla d'una cinta de Moebius en comptes de tenir un "començament" i "un final" tal com els coneixem? Jo penso que la nostra condició física ens condiciona tant- i perdoneu la manera d'expressar-ho- que no podem entendre de cap de les maneres el què s'hi cou a l'espai exterior- o interior, per allò de les cordes- i que, debatint aquest tema- que és encantador- ens defineix més a nosaltres mateixos que no pas aclareix cap questió. Apa, petons a tots.
Silvia
Mmmmmm... mmmmmm...
Els arguments no estan malament, però sento que no m'han demostrat res. El que crec, és que la originalitat és escassa; això que tu argumentes ho podria dir molta gent. Potser m'ho hauria d'haver callat, aquesta opinió, però opino això i no una altra cosa, mira vos.
I, al reduir-te a aquest ultraescepticisme, veig que no et mulles en apostar ni a favor ni en contra de l'existència de déu...
En resum: l'article no està malament, però m'ha deixat insatisfet.
Salutacions!!
Estic bastant d'acord amb el que comenta la Sílvia. Sovint tinc la sensació de que els humans 'estirem més el braç que la màniga'. No sé si era Kant o qui, que deia que hi ha coses que podem saber i coses que podem imaginar. Amb tot això crec que nosaltres mateixos ens hem creat una mena de trama. No podem demostrar ni deixar de demostrar l'existència d'una entitat definida com hem definit a 'déu'. I amb això penso, crom el nòrdic, que no pots esperar cap demostració o argument a favor o en contra de l'existència. Una cosa és la veritat/falsedat i una altra és la demostrabilitat.
Per això penso, com diu en Jeremias al seu escrit, que al cap i a la fi, el tema de 'déu' s'ha de restringir a l'àmbit de les creences i penso que, en aquest àmbit i sense fer mal a ningú, tot és permès (vaja que pots creure en el que vulguis)
XCrom el nòrdic...Bé, segur que el què dic ho pot dir molta gent, et dono tota la raò. No pretenia fer cap cosa original, tan sols deixar constància del que penso. A banda, no trobo que tingui cap sentit "mullar-me" com tu dius; no pretenc convèncer a ningú de res, ni tinc- ni té ningú- proves que em facin inclinar cap a una o altra banda. Quan al meu ultraescepticisme, com tu l'anomenes, jo en diria escepticisme i prou. Al meu parer, eh.
Salutacions!
Molt bé, Silvia, per això no ens enfadarem...
Accepto que tu ho vegis així tal i com tu opines, però jo vull fer constar que la meva forma de pensar és diferent a la teva.
Per ara, res més a dir. Salutacions!!
Aquest blog és una bona idea, per això lamento que ja faci un temps que no tingui més articles nous... en fi, paciència...
Salut, nois!! I sort!!
Publica un comentari a l'entrada