Aquesta és la frase d'A. Einstein recollida per Àfrika avui, al fòrum de RC.
Què en penseu? Quina relació creieu que hi ha entre el que creiem sense tenir-hi una justificació mitjançant una teoria científica i el que creiem recolzats per una teoria científica?
Què en penseu? Quina relació creieu que hi ha entre el que creiem sense tenir-hi una justificació mitjançant una teoria científica i el que creiem recolzats per una teoria científica?
O potser preferiu dir la vostra respecte el debat iniciat també a RC sobre si el racisme és instintiu o cultural?. Endavant!
5 comentaris:
En resposta al que diu joan_arcaic:
bona la reflexió migdiadera...
no tot del que 'som com som' és perquè ens serveixi. Seguim mantenint l'apèndix quan aparentment no ens serveix per res.
La selecció natural fa que algunes caràcters es seleccionin en un context determinat, però a l'hora altres caràcters poden mantenir-se perquè simplement en aquell moment no es veuen pressionats per a ser seleccionats.
El racisme i la xenofòbia no són trets genètics sinó més aviat 'culturals' i no tinc tan clar que l'evolució cultural funcioni de la mateixa manera que la 'genètica' (és a dir, a l'estil del tigre que comentes)...
però bé, imagino que això tu també ho penses i la teva pregunta anava més a 'provocar' una reflexió, no?
Nils Bohr, tot i ser també molt llest, tenia una ferradura a la porta de casa seva perquè li duia bona sort (jo no hi veig la contradicció però...). Al meu parer una cosa són les creences i l'altra els coneixements que tenim justificats. Entre aquests dos tipus de creences es poden establir moltes posicions: des del supercientífic amb creences religioses al dogmàtic que només creu en el que veu...
Creure no és el mateix que estar justificat (en una teoria científica), per tant tenir creences del tipus que sigui no es contradiu amb fer les teories científiques més punteres, al meu parer.
La coherència sobre les nostres pròpies creences és una cosa molt íntima...
en parte es genetico,
La meva filla, quan encara era més petita, ara ja és mitjana (segons ella), em va preguntar perquè aquella nena que estava jugant tenia la pell negra... sense perjudicis d’utilitzar qualsevol nom pejoratiu, li vaig explicar que no tothom té la pell blanca com “nosaltres”... Se la va quedar mirant molta estona, com si volgués esbrinar per ella mateixa d’on treia aquell color, però no es va acostar per jugar amb ella. Jo no vaig intervenir en el seu joc.
Llavors ens hauríem de plantejar si els infants són intolerants per naturalesa davant el fenomen de la immigració, encara que tinguin a l’abast tota la informació. O si tot és sotmès a una discriminació econòmica...
Em sembla molt interessant això que comenta la Laura.
Sobretot perquè el punt rellevant, al meu parer és el tema de la curiositat. Potser algú amb un color de pell provoca una curiositat sobretot si no hem vist cap persona amb aquell color de pell. Penso que és molt diferent, però, la curiositat que la intolerància.
Publica un comentari a l'entrada