Casualment, mentre buscava una altra cosa, he trobat aquests links que he pensat que us podrien interessar:
http://www.geocities.com/pedroj.geo/mente.html
Es tracta de revisions (les tres primeres en anglès i la darrera en castellà) del llibre d'en Penrose del qual parlàvem l'altre dia.
Es tracta de revisions (les tres primeres en anglès i la darrera en castellà) del llibre d'en Penrose del qual parlàvem l'altre dia.
2 comentaris:
Be, per desgracia-meva- no he entés gran cosa; només que en Penrose vol ampliar una teoria que pertany a la fisica i fer-la extensiva a l'intelecte. No se si ho he captat bé.
D'altra banda, m'interessaria molt que ens possesim d'acord en quant el terme " intel.ligència". Si tothom pensa que la "consciencia" es imprescindible per definir "intel.ligència". Jo potser divago quan penso en l'intel.ligència sense "subjecte" o "creador", o"portador".
Gràcies, Cristina, pel teu comentari. He anat al teu bloc i he vist penjat l’enunciat sobre “l’existència de Déu”. Piqueu molt fort, car és més que un dilema, és un trilema que cal estudiar i aprofundir per percebre el significat de Déu, la seva realitat i la seva transcendència. Més endavant miraré de fer-te’n un comentari, segons la meva visió, producte de la meva experiència.
Però ara, i no sé, perquè, m’he aturat en el debat obert sobre la intel•ligència i la consciència.
Segons la meva visió, la intel•ligència és una facultat neutra sense objectius prefixats. La clau la vaig trobar un dia en un pensament que em va venir a la ment: “el psicòpata no té les facultats intel•lectuals pertorbades i no obstant enfoca la intel•ligència cap el mal”. O sigui que és tant summament cruel que gaudeix amb el dolor aliè. És pot parlar de malaltia psíquica, o el que és igual de malaltia anímica: de l’ànima. Avui encara no sabem ben bé què és.
L’intel•lecte és la capacitat de conèixer. Però no l’única ja que pel sentiment hom percep una mena de coneixement que no filtra d’antuvi la ment, sinó que és lliurada posteriorment a la percepció. Això vol dir que hi ha dos mecanismes per rebre el coneixement.
La consciència, en la seva totalitat, és una unitat que actua en els tres nivells en l’home, la consciència ordinària en estat de vigília, el subconscient i l’inconscient. La consciència és mental i dóna el vist i plau a la raó. Que no a la racionalitat. La consciència ens alerta d’allò que fem i no ens convé. Per cadascú, pot ser diferent.
No sé si us servirà de molt, però prengueu la meva bona voluntat. Ja he dit que són temes difícils de resoldre, ja que tenen tantes lectures com la ment i l’ànima de l’ésser humà, que no n’hi ha dues d’iguals.
Salutacions entranyables
Joan
Publica un comentari a l'entrada