L'escrit d'en Jeremias Soler a relatsencatalà Per què crec en Déu? ha suscitat un reguitzell d'apassionants comentaris i opinions que no podíem deixar de recollir aquí.
Hi ha quelcom més que el 'ser'?
Quin paper pot jugar l'argument de la navalla d'Occam en el debat teològic?
Explicarem algun dia la consciència mitjançant la neurologia quàntica?
13/2/08
Els límits del jo
M'agradaria reactivar aquest blog amb una interesssant observació feta per l'atram
arrel d'un poema inspirat en un dibuix d'Escher (Mans dibuixant.Litografia de 1948 de 28,5 x 34 cm. que es troba al Museu Cordon Art-Baarn d'Holanda)
Es desdibuixa el concepte de 'jo' quan estem gestant? On són els nostres límits (físics i biològics) quan un altre 'jo' està creixent dins nostre?
Si ja és difícil establir què és el 'jo' al llarg del temps i l'espai, què ocorre quan dos 'jos' creen un altre jo dins l'interior d'un d'ells? En quin moment aquest nou 'jo' serà pròpiament un 'jo'? Quan neixi? En les primeres fases de la divisió biològica? Sense ànim d'entrar en polèmiques, fixeu-vos en la complexitat de la pregunta sobretot en casos en que s'han de prendre decisions respecte si l'ésser que s'està gestant és un individu o no. Podem dir que és un 'jo' quan ja té consciència?
Gràcies atram per la teva reflexió... espero que generi una bona polèmica :D
arrel d'un poema inspirat en un dibuix d'Escher (Mans dibuixant.Litografia de 1948 de 28,5 x 34 cm. que es troba al Museu Cordon Art-Baarn d'Holanda)
Es desdibuixa el concepte de 'jo' quan estem gestant? On són els nostres límits (físics i biològics) quan un altre 'jo' està creixent dins nostre?
Si ja és difícil establir què és el 'jo' al llarg del temps i l'espai, què ocorre quan dos 'jos' creen un altre jo dins l'interior d'un d'ells? En quin moment aquest nou 'jo' serà pròpiament un 'jo'? Quan neixi? En les primeres fases de la divisió biològica? Sense ànim d'entrar en polèmiques, fixeu-vos en la complexitat de la pregunta sobretot en casos en que s'han de prendre decisions respecte si l'ésser que s'està gestant és un individu o no. Podem dir que és un 'jo' quan ja té consciència?
Gràcies atram per la teva reflexió... espero que generi una bona polèmica :D
18/9/07
Més sobre subjectivisme i objectivisme
Tornen els dubtes. Quan tinc un mal de queixal, només jo puc saber com em sento o bé hi ha un substracte que compartim entre tots.
De nou la discussió s'ha encetat al fórum
Què en penseu vosaltres?
De nou la discussió s'ha encetat al fórum
Què en penseu vosaltres?
3/7/07
Trista època la nostra! És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici.
Aquesta és la frase d'A. Einstein recollida per Àfrika avui, al fòrum de RC.
Què en penseu? Quina relació creieu que hi ha entre el que creiem sense tenir-hi una justificació mitjançant una teoria científica i el que creiem recolzats per una teoria científica?
Què en penseu? Quina relació creieu que hi ha entre el que creiem sense tenir-hi una justificació mitjançant una teoria científica i el que creiem recolzats per una teoria científica?
O potser preferiu dir la vostra respecte el debat iniciat també a RC sobre si el racisme és instintiu o cultural?. Endavant!
16/6/07
Subjectivisme vs Objectivisme
Un dels eterns debats de la filosofia és el del subjectivisme versus l'objectivisme. Des de l'època de Plató, amb la sortida de la caverna, a la més actual filosofia de la ment, i sobretot gràcies a la contribució d'un autor com R. Descartes l'escissió entre allò subjectiu i allò objectiu s'ha fet molt patent. Hi ha molts arguments per defensar una postura dualista – és a dir, aquella que diu que té sentit parlar de jo i l'altre, del subjectiu i l'objectiu – però l'argument més fort, al meu parer, és que la nostra intuïció fa aquesta separació i, en canvi, costa molt mantenir una postura monista (la que diu que no existeix tal escissió).
Precisament, l'article que us vaig comentar de T. Nagel, aprofondeix en aquesta separació. La postura monista però és present des de temps ben remots també. Aristòtil la va defensar i també ho va fer de manera emblemàtica, B. Spinoza. La idea és que aquesta divisió, en realitat, no existeix. Tot és part d'una mateixa cosa, no hi ha dins ni fora, jo i l'altre, sinó més aviat dues cares de la mateixa moneda que – malauradament no es poden veure a l'hora i això ens fa estar, de vegades, en situacions que ens semblen paradoxals -
Precisament, l'article que us vaig comentar de T. Nagel, aprofondeix en aquesta separació. La postura monista però és present des de temps ben remots també. Aristòtil la va defensar i també ho va fer de manera emblemàtica, B. Spinoza. La idea és que aquesta divisió, en realitat, no existeix. Tot és part d'una mateixa cosa, no hi ha dins ni fora, jo i l'altre, sinó més aviat dues cares de la mateixa moneda que – malauradament no es poden veure a l'hora i això ens fa estar, de vegades, en situacions que ens semblen paradoxals -
El comentari de la ginebre a l'entrada anterior pot donar molt joc. Si us ve de gust podem parlar d'aquest tema, amb la tranquil·litat total que l'rnbonet ens posarà de peus a terra i que potser tindrem més participants als nostres 'debats'.
4/6/07
Intel·ligència (buscant una definició pràctica)
A proposta d'un comentari de l'allan lee, enceto una nova entrada per intentar esbrinar què entenem per intel·ligència.
El primer que he fet, per curiositat, ha estat anar a veure què deia la wikipedia.
Diu quelcom com:
la intel·ligència és la capacitat que tenen molts éssers vius de planejar, resoldre problemes, pensar en abstracte, aprendre, comprendre idees. L'ontogènesi del sistema nerviós de l'ésser viu en qüestió determinarà fins a quin grau està capacitat per poder conservar el seu estat homeostàtic front la variabilitat del medi, determinant el grau d'intel·ligència que és capaç de desenvolupar en la seva vida o en un instant d'ella, instant que podrà determinar si és capaç de continuar viu en el procès de selecció natural.
Al meu parer la definició és controvertida. Al menys pel que respecta a que si ho relaciona amb la selecció natural (la qual afecta a tots els éssers vius) enlloc de dir 'molts éssers vius' hauria de dir 'tots els éssers vius'.
El primer que he fet, per curiositat, ha estat anar a veure què deia la wikipedia.
Diu quelcom com:
la intel·ligència és la capacitat que tenen molts éssers vius de planejar, resoldre problemes, pensar en abstracte, aprendre, comprendre idees. L'ontogènesi del sistema nerviós de l'ésser viu en qüestió determinarà fins a quin grau està capacitat per poder conservar el seu estat homeostàtic front la variabilitat del medi, determinant el grau d'intel·ligència que és capaç de desenvolupar en la seva vida o en un instant d'ella, instant que podrà determinar si és capaç de continuar viu en el procès de selecció natural.
Al meu parer la definició és controvertida. Al menys pel que respecta a que si ho relaciona amb la selecció natural (la qual afecta a tots els éssers vius) enlloc de dir 'molts éssers vius' hauria de dir 'tots els éssers vius'.
Què en penseu?
Us animo també a obrir les entrades que considereu oportunes o que enceteu noves línies de conversa! (a més dels comentaris)
3/6/07
Revisions de The Emperor's New Mind (obrim la biblioteca virtual!)
Casualment, mentre buscava una altra cosa, he trobat aquests links que he pensat que us podrien interessar:
http://www.geocities.com/pedroj.geo/mente.html
Es tracta de revisions (les tres primeres en anglès i la darrera en castellà) del llibre d'en Penrose del qual parlàvem l'altre dia.
Es tracta de revisions (les tres primeres en anglès i la darrera en castellà) del llibre d'en Penrose del qual parlàvem l'altre dia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
